Menú
L’envelliment és un procés biològic natural que comença el dia que naixem i ens acompanya durant tot el nostre cicle vital. Caracteritzat per una sèrie de modificacions morfològiques i fisiològiques conseqüència del pas del temps, l’envelliment ens preocupa i ens planteja nous reptes com ara el final de la vida laboral o l’assumpció de nous rols a la vida quotidiana. A més d’estar associat a algunes malalties com alguns tipus de demència, de càncer o de malalties cardíaques, l’envelliment suposa una sèrie de processos de deteriorament gradual dels òrgans i les seves funcions.
En l’actualitat, però, disposem d’un nou concepte de connotacions molt més positives sobre com les persones ens enfrontem al final de les nostres vides: l’envelliment actiu. L’Organització Mundial de la Salut el defineix com “el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat per tal de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen”. A mida que ens anem fent grans, ja no ens limitem a seure i observar com les nostres capacitats i habilitats van minvant amb el pas del temps, sinó que ara adoptem un paper molt més actiu per tal de mantenir-les en les millors condicions el màxim temps possible.
Avui en dia, a més de les activitats més tradicionals que s’ofereixen a les persones grans, com ara la pintura o la natació, s’obre un ventall inacabable de possibilitats amb altres tipus d’activitats de caire més terapèutic. És aquí on les teràpies complementàries com la musicoteràpia prenen importància pels beneficis que poden aportar a les persones grans.
La musicoteràpia es considera una teràpia complementària a la medicina tradicional que està sustentada sobre un important cos teòric i que gaudeix del reconeixement de la comunitat mèdica i científica a països com els Estats Units d’Amèrica, Canadà, Alemanya o el Regne Unit.
Aplicada a la tercera edat, la musicoteràpia pot beneficiar les diferents àrees de la persona de manera simultània, sempre en funció dels objectius plantejats i de les tècniques emprades. En l’àrea física pot contribuir a millorar el comportament motriu, reduir l’agitació, incrementar la força i la mobilitat… En l’àrea social la musicoteràpia pot ajudar a promoure la interacció social, millorar les habilitats comunicatives, afavorir sentiments de pertinença al grup… L’àrea emocional és una de les que es pot arribar a veure més beneficiada en el transcurs del procés terapèutic amb beneficis potencials com millorar l’autoestima, promoure la relaxació, reduir l’estrès i/o la percepció del dolor… Finalment, en l’àrea cognitiva pot ajudar a millorar la memòria recent, reduir la confusió, millorar la retenció d’informació i la orientació a la realitat, millorar les habilitats verbals, augmentar la reminiscència…
No es tracta d’una pràctica mística o xamànica, tot el contrari: la musicoteràpia sempre està orientada a la consecució d’uns objectius terapèutics formulats a partir d’una avaluació inicial, uns objectius que s’aniran revisant, replantejant i adaptant a mesura que avanci el procés terapèutic, fins a la seva consecució.
És innegable que la música afecta les persones d’una manera més o menys positiva, depenent de la persona i del tipus de música. Al llarg dels anys, els musicoterapeutes han anat proposant, practicant i avaluant les seves tècniques a nivell científic. La pràctica musicoterapèutica es basa en l’aplicació de les tècniques adequades per la consecució d’uns objectius coherents i assequibles.
Les sessions de musicoteràpia poden ser individuals o grupals, en funció de les necessitats de cada persona. Sempre es treballa a partir de l’historial musical del pacient concret perquè, evidentment, no tota la música tindrà el mateix efecte en totes les persones. L’elecció de les cançons mai és casual: els pacients tendeixen a escollir totes aquelles cançons que han tingut una significació especial a la seva vida. Així, d’una manera més o menys conscient la persona obre unes vies de comunicació i d’expressió alternatives en un entorn més còmode i segur, mediat per la música, sense amenaces. Els pacients participen activament en la creació i l’execució musical, pel qual, i encara que sembli estrany, no es requereixen coneixements musicals previs ni aptituds especials.
El paper principal del musicoterapeuta consistirà en facilitar la creació d’aquest espai segur i privat d’interacció entre ell/a mateix/a, el pacient i la música.
L'objectiu principal de l’equip interdisciplinari de Tot Teràpia quan treballem amb aquest col·lectiu és contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones usuàries influint en qualsevol de les seves tres dimensions: psicològica, proporcionant sentiments de felicitat i benestar; social, creant xarxes de suport; i física, promovent la salut.
En primer lloc, es fa una avaluació inicial per part dels membres de l’equip que, en funció de les necessitats expressades pel pacient i/o pels seus cuidadors primaris en una primera entrevista oral, podrà incloure un psicòleg, un logopeda, un terapeuta ocupacional, un musicoterapeuta, un nutricionista i/o un fisioterapeuta. D’aquesta manera és com des de Tot Teràpia duem a terme una avaluació inicial completa realitzada per diversos professionals des de diferents punts de vista, cadascú des de la disciplina que domina, per tal de poder assegurar el tractament integral del pacient tenint en compte totes les necessitats que pugui presentar. D’aquesta avaluació inicial en sorgeixen els objectius generals i específics que s’hauran de treballar i una proposta de pla de tractament per dur a terme amb un o més terapeutes de les disciplines anomenades. Un cop iniciat el tractament interdisciplinari aquests objectius inicials s’aniran revisant, ampliant, modificant o reduint en funció de com es vagi desenvolupant el procés, que s’anirà avaluant setmanalment a les reunions d’equip. És aquest seguiment continu des de diverses disciplines el que proporciona el tret diferencial als tractaments terapèutics que duem a terme a Tot Teràpia.
